21 desembre 2010

EL FILL DEL MEU AMIC

Vicent Gisbert*

Si els animals busquen el refugi de la manada en cas de perill, pareix raonable que l'home, animal racional per excel•lència, busque els amics en moments de crisi. Dic açò a propòsit del meu amic que, no sols està desorientat sinó força deprimit i desanimat pel caire que les coses estan prenent, i em visita més sovint del que acostumava.

El seu fill, com el meu amic va previndre, i el seu fort no és l'endevinació, segueix en l'atur i, de moment, sense massa perspectives de trobar feina. No té més bagatge personal que la seua "força del treball" i així és prou difícil trobar-ne. Per altra banda, m'informa que, aleshores, s'han posat a viure junts per reduir despeses.

Llavors, fa la impressió que als dos ens agrada "llepar-nos les ferides" que la vida ens produeix. Deu ser l'edat. Evidentment, com no podia ser menys, hem parlat de com ens està afectant la crisi. El meu amic, a més de la preocupació pel fill, no acaba d'entendre el dràstics "ajusts" que els governs europeus estan fent. Pensa que deuen haver-hi altres "camins" per intentar resoldre la greu situació que no siga que els de sempre, és a dir, la "xusma", pague uns plats que no ha trencat. Però, també, posa de manifest que tots els governs han pres les mateixes mesures. És com si un "Gran Hermano" (els mercats, diuen) dirigira la política econòmica internacional i, aleshores, precisa el meu amic, estiguera acabant la feina, començada sobre els anys vuitanta, de desmantellar (i mercantilitzar) l´anomenat "estat de benestar".

Per altra banda, i en açò es posa molt contundent, respecte a l'explicació de la crisi, no creu que tot haja de reduir-se a una qüestió de "cobdícia" desmesurada. Que també! Però, si ho deixem ací, la responsabilitat es queda en l'àrea de la moral individual, quan, per tot el que està passant i per tot el patiment que s'està generant, algunes persones, organitzacions i institucions, haurien d'assumir responsabilitats i "pagar" per elles. En definitiva, la seua tesi és que en aquestes democràcies, adjectivades com "madures", els controls socials, polítics, jurídics i financers que haurien d'haver funcionat no ho han fet i la societat, el poble, com li agrada dir, es mereix que algú assumisca responsabilitats. Sobre tot, ací al País Valencià, doncs, ¿on estan els tots aquells diners que, no fa ni quatre dies, pareixia, per l'alegria amb que alguns se'ls gastaven, que no anaven a acabar-se mai?

Altra qüestió que al meu amic li preocupa, des de la perspectiva social i que en les últimes eleccions catalanes es posà de manifest, és la deriva xenòfoba que està instal•lant-se i a la que s'hauria de fer-se front abans que s'agreuge. Al final, com sempre, són els més "desgraciats" (per més dèbils) als que s'acaba culpant de la greu situació individual i social, quan les responsabilitats, i els responsables, van per altres camins.

* Vicent Gisbert és economista.
http://www.levante-emv.com/opinion/2010/12/21/fill-meu-amic-iv/767404.html

20 desembre 2010

SALA PARPALLÓ

PROTESTA POR EL CIERRE DE LA SALA PARPALLÓ

Maite Ibáñez*

Cuando Richard Florida escribió el libro Las ciudades creativas, impulsoras de las tres tes (Tecnología, Talento y Tolerancia), no estaba pensando en Valencia. El autor nos explicaba cómo las personas escogemos lugares para vivir que proporcionen más oportunidades y mejores relaciones, al ser una pieza clave para desarrollarnos profesionalmente. Porque, en definitiva, la calidad de vida nos llega también de los enclaves culturales, aquellos que fomentan la participación e invitan a la creatividad.

Valencia se empobrece (artística y económicamente hablando) con el cierre de la sala Parpalló. Su trayectoria, consolidada después de 30 años, ha trazado la memoria colectiva de los valencianos, nuestra identidad, representada así a través del arte contemporáneo.
Sabedores, en estos tiempos de crisis, de que el sobrecoste y despilfarro económico de los eventos en Valencia no ha partido de esta iniciativa cultural, ¿es esto lo que realmente queremos?

Acuñemos, pues, nuestras "tes", vinculadas ahora a la Triste Torpeza de un Traslado (palabra últimamente convertida en la fórmula para anunciar el final de una historia).

*Maite Ibáñez es Miembro de la directiva de la Asociación Valenciana de Críticos de Arte (AVCA)

20 diciembre 2010. http://blogs.publico.es/

16 desembre 2010

RECUPERAR DRETS

DISSABTE 18 a les 18 h.

DEFENSAR L’ESTAT SOCIAL

Manifestacions, a les 18 h.

València (Plaça de Sant Agustí),
Alacant (Escales de l’IES Jorge Juan),
Castelló (Plaça de la Independència),
Elx (Pl.Xemeneies l’Algeps),
Elda (Pl. Castelar).
Manifestació, a les 12 h.
Alcoi (Pl. Al-Azraq).

Dissabte, 18 de desembre.

LA MOBILITZACIÓ CONTINUA
RECUPERAR DRETS
DEFENDRE L'ESTAT SOCIAL

Comisiones Obreras del País Valencià, Intersindical Valenciana y la Unión General de Trabajadores del País Valencià, hacen un llamamiento a la ciudadanía para “salir juntos a la calle a reclamar al Gobierno que deje de comprometer ante los mercados el futuro del sistema de protección social, y a retomar el diálogo social”.

13 desembre 2010

SOBRE LES ELECCIONS A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ANÀLISI POLÍTICA DE LES DARRERES ELECCIONS ESTUDIANTILS A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Kilian Cuerda Ros. 12-12-2010

Recentment s'ha viscut a la Universitat de València el darrer procés electoral per a renovar la representació sindical estudiantil a les Juntes de Facultat i al Claustre de la Universitat, amb uns resultats que des d'una visió d'esquerres, no poden ser qualificats més que de molt possitius, i esperançadors.

Per un costat tenim, en conjunt, una clara victòria de les forçes d'esquerres i progressistes, que sumen entre totes una clara majoria per a poder barrar el pas a la dreta universitària estudiantil, que és un tentacle més del PP en la seua estratègia de control social, buscant aconseguir la representació oficial de l'estudiantat i així la seua desactivació com a veu crítica. En aquest conjunt esquerrà victoriós, el Bloc d'Estudiants Agermanats, BEA, s'ha erigit com la força més votada.

Per altre costat, la forta davallada de Campus Jove, organització progressista on es situen la majoria de companys del Partit, s'ha de veure amb un esguard possitiu pel que suposa de derrota de les línies liberals dominants al mateix, així com de desideologització i desesquerranització als programes, arribant a la negativa de no voler reconèixer als seus estatuts la defensa dels valors socialistes, com ens informen companys presents a dit sindicat que ha arribat a passar. Per altra banda, és una més que clara deslegitimació i condemna per part de l'estudiantat actiu, compromés i mobilitzat, de l'antinatural pacte post electoral que Campus Jove va portar a terme durant el curs anterior amb la dreta universitària, AVEU, facció de NNGG, i eixa espècie de “neoblavers il•lustrats” que són Valéncia Universitaria (sic.). Malgrat la bona disposició i el bon tarannà personal de part dels militants d'aquest últim sindicat, suposa també una deriva perillosa el pactar en una institució universitària amb qui fa apologia de l'anticientifisme, amb l'ús deliberat de faltes d'ortografia, i porta també una clara línia de desideologització “apolítica”.

D'aquesta manera, podem dir que ens trobem davant d'un panorama engrescador, doncs malgrat l'habitual i ja coneguda desmobilització de l'alumnat universitari, temps enrere símbol del compromís, sí que hi ha un estudiantat compromés, mobilitzat i ideologitzat per l'esquerra. Aquest estudiantat ha donat la victòria, en centres on habitualment Campus era primera força, a forçes com Acontracorrent-Joves d'EU: això es pot interpretar en el sentit de cóm la ideologia, la defensa de valors d'esquerres, i el tractar als i les estudiants de la unviersitat com el que són, gent amb una capacitat crítica i de raonament suficients, són línies que s'han de recuperar. Tenim l'exemple en cóm al programa i material de campanya entregat per aquest sindicat estudiantil, es parla de la defensa de la universitat pública, front a iniciatives en la línia de l'augment de la pressió neoliberal contra l'Estat del Benestar com l'Estratègia 2015, al voltant de la qual no parla Campus Jove, després d'haver, en un passat molt proper, recolzat la primera embestida neoliberal contra el sistema públic d'Universitats que, malgrat aspectes possitius d'integració europea, era el Pla de Bolonya. No basta amb centrar-se en aspectes purament de gestió, ni oferir festes en discoteques o paelles, cal realtizar un treball polític d'esquerres i seriós a la Universitat. Així, esperem que els resultats a la baixa de Campus Jove, així com la victòria global d'esquerres, servisquen a aquesta força per a encetar un procés necessari de reflexió i gir cap a l'esquerra, acabant internament amb les derives liberals i externament amb els pactes amb la dreta.

Pel que fa a la qüestió dels pactes, esperem que Campus Jove estiga a l'alçada de les circumstàncies per a propiciar amb els seus vots una representació global d'esquerres als òrgans de representació d'estudiants a la Universitat, oferint el seu suport al BEA, que ha resultat força progressista majoritària, tant per imperatiu moral com polític: això resulta d'especial importància en el context tant intern com extern, doncs durant aquesta campanya, s'ha escenificat un greu enfrontament entre dos faccions de NNGG, Generación Universitària, la representació oficial de NNGG, afins a Camps i a Rus, i AVEU, del sector de Cotino, vinculats a l'Opus Dei. Ambdues faccions han fet una important inversió econòmica, i han portat a terme accions totalment reprobables i democràticament repugnants com la compra directa de vots a canvi de tickets de consumició de paella i beguda, així com desqualificacions mútues i denúncies d'agressions que han acabat en tribunals (el que siguen suposades, intentades o culminades, és cosa que no es valora ací), a banda d'impugnacions de llistes per tot arreu.

D'aquesta manera, és molt important per a qualsevol company socialista que estiga a Campus, el no pactar de cap manera amb aquests grups, tant per a no contribuir a legitimar els seus mètodes caciquils i males pràctiques antidemocràtiques, com per a evitar que l'estratègia d'infiltració i control per part de la dreta valenciana de la veu dels estudiants unviersitaris, tinga èxit en un context en el qual el nou rector ha rebaixat substancialment el to crític, contribuint a que la Universitat perga en part l'aura de veu crítica de la nostra societat amb les actuacions del govern valencià, com per exemple en el cas del Cabanyal, on al seu moment evità manifestar-se contra els enderrocaments. De la mateixa manera, si l'esforç econòmic realitzat per la dreta queda en res, l'enfrontament i problemes que han escenificat es traslladaran cap al si del PP, al no poder calmar als descontents, ni promocionar als joves destacats, amb llocs de responsabilitat universitària, i aquest objectiu de lluita política és una responsabilitat d'acció estratègica que haurien de tindre els nostres companys del Partit a Campus Jove.