01 de desembre 2010

CALEN DIMISSIONS

Vicent Gisbert

El Partit Popular, fonamentalment al País Valencià, està posant el llistó molt alt en el tractament polític que fa dels múltiples casos de presumpta corrupció que el cerquen (Gürtel, Brugal, Emarsa, subvencions ONG´s, etc.). La seua tesi de que no cal assumir responsabilitats polítiques fins que totes les instancies jurídiques de defensa, tant en la variant nacional com internacional, s´hagen esgotat significa que, per exemple, persones amb un historial delictiu propi d´un Al Capone podrien aplegar a dirigir el Consell, inclòs des de la presó. Per què no? Segons aquesta gent, mentre l´imputat no esgota totes les seues possibilitats de defensa i quede destruïda indefectiblement la seua presumpció d´innocència, no hi ha raó que l´obligue a dimitir!

Aquesta tesi que, per descomptat, el Partit Popular sols aplica a alguns dels seus dirigents (mai sabrem on comença i acaba la línea divisòria, com correspon a un partit amb unes regles de lideratge pròpies del caudillisme) i, per descomptat, mai aplica als adversaris politics —aquests deuen dimitir al més mínim senyal de possible irregularitat—, confon, de manera interessada i manipuladora, àmbits tan diferents com el polític i el judicial, deixant totalment indefensa la societat front a polítics que, en principi, un poder constitucional com la justícia dubta de la seua honradesa i que, des de les regles escrites i no escrites d´una bona governança, deurien deixar les seues responsabilitats públiques i defendre´s des de l´àmbit personal.

Però, a més, aquesta estratègia política és tremendament perillosa pel ciutadà, doncs, qui garantix als valencians una actuació objectiva, transparent i neutral, de l´Administració valenciana i del Consell quan el seu cap i algú dels seues membres (actuals o passats) estan imputats per delictes relacionats amb la gestió de fons públics?

O qui garantix als ciutadans que no es van a destruir proves, vestir expedients, comprar voluntats i pressionar a funcionaris des d´un poder acaçat i sense més control que la pròpia voluntat dels que l´administren?

Sent un poc de vergonya haver-ho de dir, però, donats els antecedents d´un Partit Popular sancionat pel Tribunal Constitucional per obstaculitzar i impedir a l´oposició l´accés als expedientes que suporten les presumptes contractacions realitzades amb aquestos «malvats delinqüents» (segons el propi PP) i a la vegada «amiguets de l'ànima» del president de la Generalitat, no queda més remei que repetir-ho fins la sacietat: tant el Consell de la Generalitat com l´administració pública valenciana es deuen a l´interés general i no a l´interés partidista i particular del qui de forma transitòria l´ocupa i, llavors, la dimissió de tots els imputats així com l´avançament de les eleccions deurien haver segut dues mesures polítiques profilàctiques imprescindibles, si no es volia perjudicar greument la salut de la nostra democràcia que corre el perill d´una evident descomposició política.