03 de desembre 2010

SÀHARA. GUERRA I PAU

Salvador Pallarès-Garí*

El tema del Sàhara va tornar a la primera plana dels noticiaris globals arran de l´acció pacífica, ghandiana, d´Aminetu Haidar. Però, dissortadament, la lluita del poble sahrauí contra la injustícia no ve d´un any. Des de 1975, arran de l´abandonament de la colònia, els sahrauís han plantat la cara a l´ocupació marroquina, a l´exèrcit marroquí al front, i a les violacions dels drets humans, al Sàhara Ocupat pel Marroc. Les armes van callar, un alto el foc (no la pau); però les violacions, tortures, segrestos, desaparicions... continuaren sent exercits pel Govern marroquí ocupant.

Al llarg d´aquests anys en què han callat les armes (en el front) i han estat ­substituïdes pel joc diplomàtic, no hem vist grans avenços. De fet, res no ha canviat. Les posicions segueixen encastades. Lògic. El que no és tan lògic és veure com l´ONU, obstinada en clavar el clau per la cabota, continua, a cada frenada al procés, intentant trobar la solució pel mateix camí. Tracta de trobar respostes diferents a les mateixes preguntes. D´arribar a destins diferents seguint els mateixos camins.

L´ONU i els països implicats haurien de reflexionar per què el referèndum, convocat en diverses ocasions, no s´ha pogut realitzar. Sempre hi ha estat l´obstrucció del Marroc. A cada vegada que la solució estava a la porta, el Marroc l´ha tancada. Amb la passivitat de l´ONU i la consegüent desmoralització de la part sahrauí. Davant d´aquesta situació, els ànims joves sahrauís estan, als campaments de refugiats i als territoris ocupats, molt exacerbats, clamen per la guerra. Ells, i molta més gent, veuen la guerra com l´única via per poder tornar a recuperar el seu país. No perquè pensen en guanyar-la, sinó perquè és la via per la qual el tema seria pres en seriosa consideració. Almenys més seriosament que ara.

No és una actitud generada arran dels fets de novembre a Al-Aaiun; és un sentiment que ha anat covant-se a mesura que anaven fracassant les vies diplomàtiques. I el Marroc va caldejant l´ambient. Convençut que no pot guanyar la guerra en el camp de combat (no ho va aconseguir ni amb l´ajut dels EUA); però que pot gestionar la tornada a la guerra de manera satisfactòria («ell és el garant» de la lluita contra el terrorisme), espera manipular la informació tot fent passar els sahrauís per terroristes. Com ja ho ha fet, ara i abans (arran dels atemptats de l´11-M, ja ho va fer).

Davant d´aquesta situació, l´únic que pot evitar la guerra és el Govern espa-nyol. L´acció que se li demana a l´ocupant de la Moncloa és tan fàcil, o tan difícil, com la que va adoptar el Govern de Lisboa, en el seu moment, de descolonitzar Timor Oriental: liderar el procés de descolonització que, com a potència administradora del territori (que l´és), li pertoca. És l´única acció possible pel camí de la dignitat. Ja no de les ideologies.

*President d´Acpas la Safor

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/12/03/sahara-guerra-i-pau/762449.html