13 de desembre 2010

SOBRE LES ELECCIONS A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ANÀLISI POLÍTICA DE LES DARRERES ELECCIONS ESTUDIANTILS A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Kilian Cuerda Ros. 12-12-2010

Recentment s'ha viscut a la Universitat de València el darrer procés electoral per a renovar la representació sindical estudiantil a les Juntes de Facultat i al Claustre de la Universitat, amb uns resultats que des d'una visió d'esquerres, no poden ser qualificats més que de molt possitius, i esperançadors.

Per un costat tenim, en conjunt, una clara victòria de les forçes d'esquerres i progressistes, que sumen entre totes una clara majoria per a poder barrar el pas a la dreta universitària estudiantil, que és un tentacle més del PP en la seua estratègia de control social, buscant aconseguir la representació oficial de l'estudiantat i així la seua desactivació com a veu crítica. En aquest conjunt esquerrà victoriós, el Bloc d'Estudiants Agermanats, BEA, s'ha erigit com la força més votada.

Per altre costat, la forta davallada de Campus Jove, organització progressista on es situen la majoria de companys del Partit, s'ha de veure amb un esguard possitiu pel que suposa de derrota de les línies liberals dominants al mateix, així com de desideologització i desesquerranització als programes, arribant a la negativa de no voler reconèixer als seus estatuts la defensa dels valors socialistes, com ens informen companys presents a dit sindicat que ha arribat a passar. Per altra banda, és una més que clara deslegitimació i condemna per part de l'estudiantat actiu, compromés i mobilitzat, de l'antinatural pacte post electoral que Campus Jove va portar a terme durant el curs anterior amb la dreta universitària, AVEU, facció de NNGG, i eixa espècie de “neoblavers il•lustrats” que són Valéncia Universitaria (sic.). Malgrat la bona disposició i el bon tarannà personal de part dels militants d'aquest últim sindicat, suposa també una deriva perillosa el pactar en una institució universitària amb qui fa apologia de l'anticientifisme, amb l'ús deliberat de faltes d'ortografia, i porta també una clara línia de desideologització “apolítica”.

D'aquesta manera, podem dir que ens trobem davant d'un panorama engrescador, doncs malgrat l'habitual i ja coneguda desmobilització de l'alumnat universitari, temps enrere símbol del compromís, sí que hi ha un estudiantat compromés, mobilitzat i ideologitzat per l'esquerra. Aquest estudiantat ha donat la victòria, en centres on habitualment Campus era primera força, a forçes com Acontracorrent-Joves d'EU: això es pot interpretar en el sentit de cóm la ideologia, la defensa de valors d'esquerres, i el tractar als i les estudiants de la unviersitat com el que són, gent amb una capacitat crítica i de raonament suficients, són línies que s'han de recuperar. Tenim l'exemple en cóm al programa i material de campanya entregat per aquest sindicat estudiantil, es parla de la defensa de la universitat pública, front a iniciatives en la línia de l'augment de la pressió neoliberal contra l'Estat del Benestar com l'Estratègia 2015, al voltant de la qual no parla Campus Jove, després d'haver, en un passat molt proper, recolzat la primera embestida neoliberal contra el sistema públic d'Universitats que, malgrat aspectes possitius d'integració europea, era el Pla de Bolonya. No basta amb centrar-se en aspectes purament de gestió, ni oferir festes en discoteques o paelles, cal realtizar un treball polític d'esquerres i seriós a la Universitat. Així, esperem que els resultats a la baixa de Campus Jove, així com la victòria global d'esquerres, servisquen a aquesta força per a encetar un procés necessari de reflexió i gir cap a l'esquerra, acabant internament amb les derives liberals i externament amb els pactes amb la dreta.

Pel que fa a la qüestió dels pactes, esperem que Campus Jove estiga a l'alçada de les circumstàncies per a propiciar amb els seus vots una representació global d'esquerres als òrgans de representació d'estudiants a la Universitat, oferint el seu suport al BEA, que ha resultat força progressista majoritària, tant per imperatiu moral com polític: això resulta d'especial importància en el context tant intern com extern, doncs durant aquesta campanya, s'ha escenificat un greu enfrontament entre dos faccions de NNGG, Generación Universitària, la representació oficial de NNGG, afins a Camps i a Rus, i AVEU, del sector de Cotino, vinculats a l'Opus Dei. Ambdues faccions han fet una important inversió econòmica, i han portat a terme accions totalment reprobables i democràticament repugnants com la compra directa de vots a canvi de tickets de consumició de paella i beguda, així com desqualificacions mútues i denúncies d'agressions que han acabat en tribunals (el que siguen suposades, intentades o culminades, és cosa que no es valora ací), a banda d'impugnacions de llistes per tot arreu.

D'aquesta manera, és molt important per a qualsevol company socialista que estiga a Campus, el no pactar de cap manera amb aquests grups, tant per a no contribuir a legitimar els seus mètodes caciquils i males pràctiques antidemocràtiques, com per a evitar que l'estratègia d'infiltració i control per part de la dreta valenciana de la veu dels estudiants unviersitaris, tinga èxit en un context en el qual el nou rector ha rebaixat substancialment el to crític, contribuint a que la Universitat perga en part l'aura de veu crítica de la nostra societat amb les actuacions del govern valencià, com per exemple en el cas del Cabanyal, on al seu moment evità manifestar-se contra els enderrocaments. De la mateixa manera, si l'esforç econòmic realitzat per la dreta queda en res, l'enfrontament i problemes que han escenificat es traslladaran cap al si del PP, al no poder calmar als descontents, ni promocionar als joves destacats, amb llocs de responsabilitat universitària, i aquest objectiu de lluita política és una responsabilitat d'acció estratègica que haurien de tindre els nostres companys del Partit a Campus Jove.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola companys, està bé que feu crítica del Campus Jove de la UV. Jo en esta campanya, vaig vorer a un xic i una xica que estaven tapant cartells d'altres formacions amb els de Campus Jove. Els vaig preguntar que per què tapaven cartells i es posaren a rebotar-se contra mi, fins i tot acavaren diguent-me que era un maleducat i un intolerant per parlar en valencià! Al final de tot, me deien que "Mira, te jodes, que esto es España y lo va a seguir siendo". Jo no havia dit res d'Espanya en cap moment, però es van posar com una moto només perquè jo parlava en valencià, i ja no sabia si tenia davant a gent de Campus Jove o de Falange Española.


Al menys m'alegra que haja guanyat el BEA que és d'esquerres i valencianista, però si Campus Jove tornara a ser d'esquerres, m'alegraria més.